Tordera necessita un viver d’empreses Però… quin viver?

Viver d'empreses de Forallac (Baix Empordà)

En l’entrevista d’aquesta setmana de Ràdio Tordera als regidors de l’ajuntament, l’Albert Turon (MAT) proposava de destinar els fons extraordinaris per inversió (FEOSL) a posar en funcionament un viver d’empreses a Tordera. Altres vegades s’ha contemplat aquesta possibilitat. I crec que és una de les actuacions més potents que cal fer a Tordera els propers anys. La pregunta clau és: quin viver?

Existeixen molts tipus de vivers d’empreses -privats i públics-, i alguns funcionen i d’altres són un fracàs calamitós. L’Ajuntament de Tordera no pot, de cap de les maneres, promoure una iniciativa destinada al fracàs.

Un viver d’empreses és un espai on les empreses en procés de naixença puguin desenvolupar les seves activitats en els primers mesos o anys de vida del projecte, utilitzant un serveis comuns i, sovint, obtenint un preu de lloguer de l’espai avantatjós. Cal que es tingui molt clar que, per muntar un viver d’empreses, no es pot partir de llogar despatxos barats, només. Cal un suport administratiu per les empreses, uns serveis de sales de reunions, personal de consergeria, sistemes informàtics, telecomunicacions, etc. I calen serveis de suport al desenvolupament econòmic: bons suports per a la creació i la consolidació d’empreses.

En aquest darrer aspecte a Tordera estem prou ben situats. A la regidoria de Promoció de la Vila vam posar en funcionament el 2008 un servei de suport a la creació d’empreses (integrat en el programa Inicia de la Generalitat de Catalunya), que al 2009 va atendre 119 projectes empresarials i que ha atorgat carta de validesa a 12 plans d’empresa en aquest mateix any passat.

El segon que hem de preguntar-nos és per a quin tipus d’empreses construim el viver. Volem donar suport a noves empreses de serveis, petits despatxos professionals i professions liberals, o volem empreses industrials? La resposta a aquesta pregunta ens porta a models de viver ben diferents: en una calen despatxos, i en l’altre calen naus industrials.

Sóc del parer que el què més necessita Tordera és el darrer d’aquests models. Hem de resituar-nos com un municipi amb capacitat industrial, i això passa per tenir noves empreses. De fet, a Promoció de la Vila tenim un projecte de viver d’empreses industrials a punt, que serà aplicat a Can Buscà tant bon punt el Departament de Política Territorial i Obres Públiques desencalli l’ampliació d’aquest nou sòl industrial. Es tracta d’un projecte d’entre 15 i 20 naus de 500 metres quadrats, de lloguer per un màxim de 10 anys, i amb preus assequilbles i serveis comuns (que de passada servirien pel conjunt d’empreses de Tordera). El dos principals avantatges d’aquest tipus de vivers són que les empreses que s’hi instal·len són intensives en mà d’obra i sempre necessiten un volum mínim de treballadors; i, per altra banda, existeix molta menys oferta de vivers d’aquest perfil i, per tant, hi hauria molta més demanda.

Això no treu que no pugui ser plantejable un viver per empreses de serveis i professionals liberals. En algun moment s’ha explicat que aquest pot ser un dels destins de l’actual edifici del CAP. Caldrà conceptualitzar molt bé aquest equipament, perquè en aquests espais hi van empreses molt petites, que quasi no contracten personal, i hi són molt poc temps.

Front legislatiu d’Esquerra

El Conseller Jordi Ausàs, impulsor de la llei de vegueries

Aquest final de legislatura al Parlament ve marcat per un grup de lleis promogudes per Esquerra, que porten una bona pila de mesos cuinant-se a foc lent. Entre aquestes, destaquen la llei del cinema, la llei de consultes populars i la llei de les vegueries. És segurament la bateria legislativa en afers de sobirania nacional més important en molts anys. I és la demostració que els grans canvi es cuinen a foc lent. Avui, el director de l’ACN, en Saül Gordillo en fa una dissecció a l’Avui (enllaç). Resten pendents les properes lleis de governs locals i, esperem, la llei electoral de Catalunya.

Hi ha qui diu que a finals d’una legislatura, i amb eleccions a la vista no es pot parlar de temes importants. Em sembla una lectura massa simplista i alhora. Les lleis no són cosa d’un dia i prefereixo saber que s’han treballat, analitzat i discutit abans de ser aprovades. La via ràpida no serveix per fer bones lleis.

De la mateixa manera, l’argument de la proximitat de les eleccions tampoc no és vàlid. No ho és perquè, si l’esgrimim, estem dient que la ciutadania som curts de gambals i quan hi ha campanya no se’ns pot “molestar” amb minúcies com una llei. I alhora, crec que és altament positiu que, en campanya, hi hagi quelcom més que retrets o bronques, i un debat sobre com ha de ser l’ordenació territorial del país o sobre com garantim el dret de consumir cultura en la nostra llengua em semblen considerablement més edificants.

Quan la normalitat és anormal

Un dels debats més encesos d’aquesta setmana és al voltant de la vaga que algunes sales de cinema faran el proper dilluns en contra de la normativa que està gestant-se al Parlament de Catalunya, i que permetrà que puguem tenir pel·lícules en català.

Sobre aquesta qüestió hi ha apassionades discussions i centenars de matisos, així que aprofito també per dir-hi la meva en forma de dubtes i preguntes.

Per què en diuen vaga, quan en realitat és un tancament patronal?

• Com es pot utilitzar l’argument de la lliure elecció d’idioma, quan el mercat cinematogràfic és tan imperfecte que per veure la pel·lícula més vista de la història -Avatar- només ho podem fer en castellà?
• Com poden dir que hi perdran diners aquells qui no han passat mai una pel·lícula en català a les seves sales?
• Com pot un dels més grans finançadors de l’espanyolisme militant -Grup Balañà- fer creure que els seus arguments són purament econòmics i no ideològics?
• Com pot algú dir que no hi haurà prous estudis per fer el doblatge de totes les pel·lícules al català si lamajoria d’estudis són a casa nostra?

Sigui com sigui, el cert és que la reacció de suport a la mesura de la ciutadania de Catalunya està essent importantíssim. La gent ho veu com és: un pas important per assolir la normalitat. Els empresaris de l’exhibició cinematogràfica seran prou lúcids com per adonar-se’n que s’estan posant els seus propis clients en contra?

Augmentar l’edat de jubilació o com començar un debat per la teulada

La setmana política ens ha dut una nova frivolitat del govern Zapatero: la proposta d’aplaçar dos anys l’edat de jubilació.

Certament el debat és interessant i ja hi hem dedicat tots plegats alguna estona de cafè, però aquest és el debat encartat? Anem a pams.

Problema: els comptes de l’estat no quadren. A la ministra Espinosa no li surten els números públics, i proposa aplicar una solució aparentment fàcil com és fer que la ciutadania paguem impostos durant dos anys més.

Però hi ha unes quantes realitats que la ministra no ha tingut en compte:

• Amb el mercat de treball actual -atur inclòs- i la dificultat de trobar feina a partir dels quaranta cinc anys, és una insensatesa ampliar dos anys el període de recerca agònica de feina en aquestes edats.
• El sistema públic de pensions avui té superhàbit i unes reserves que asseguren el seu futur com a mínim els propers 20 anys. Calia obrir el debat?
• I calia obrir-lo tant malament?! Cal parlar del futur del sistema públic de pensions, però cal fer-ho amb tota la seva amplitut, sense presses electoralistes i en un moment en què la situació econòmica no sigui tant nefasta.

Escoltava ahir a José Maria Álvarez (UGT) que creia que aquesta mesura no prosperarà, però creu que sí que pot tirar endavant una altra de més perillosa: l’ampliació del període de càlcul de les pensions dels 15 als 20 darrers anys treballats. Dit d’una altra manera, si això va endavant les pensions públiques es reduiran; perquè amb la inestabilitat laboral i, sobretot, pel fet que tradicionalment quan més es cobra és en els darrers anys de feina, és evident que, a més anys de càlcul, menys pensió.

Reunió Tordera decideix!

Publicitant el mercat de Tordera

Cartell promocional mercat de Tordera

Aquests darrers dies s’han encavalcat dues de les actuacions que teníem programades per promocionar el mercat de Tordera. Una d’elles pretén situar un referent permanent que vinculi Tordera amb el mercat: s’han instal·lat a quatre entrades de Tordera uns plafons metàl·lics de 3 metres d’alçada amb la llegenda “El diumenge, el mercat de Tordera”. En ells, indiquem els aparcaments pels visitants del mercat, però, sobretot, volem que tothom que vingui a Tordera o hi passi recordi que el nostre mercat és obert a tothom.

Per altra banda, 10.000 tríptics multilingües (català i anglès, castellà i francès, i alemany i italià) han estat enviats a les oficines de turisme de Lloret, Blanes, Malgrat, Pineda, Calella, Mataró, l’aeroport de Girona i Palau Robert de Barcelona per tal de situar-nos en els punts on s’informen els visitants estrangers buscant excursions interessants.

Properament, aquests mateixos tríptics els tindran també els tour operadors que programen excursions al mercat, per tal que vinguin a Tordera ben informats del què els podem oferir.

650.000 euros pels aturats del tèxtil al Maresme

Els alcaldes de Tordera i Mataró, i la Consellera Serna

Fa uns mesos que l’Ajuntament de Tordera estem embarcats en un projecte d’inserció de treballadors “expulsats” del sector tèxtil en els EROs del 2008. Això inclou 184 torderenques i torderencs que treballaven a Fibracolor, a Abanderado o a Indepunt de Malgrat de Mar.

Avui s’ha presentat aquest projecte, que al Maresme implica també a l’Ajuntament de Mataró, amb la Consellera Mar Serna; i després hem inaugurat el local de treball al Camí Ral. En les primeres setmanes de feina s’ha entrevistat ja totes les persones de Tordera implicades i s’està començant a fer visites a empreses interessades en formar treballadors i contractar-los. De fet, alguns estan ja negociant contractes. De moment s’està demostrant que si els aturats tenen ganes de formar-se i l’administració hi posa els recursos adequats els resultats són bons.

El Punt: “El Maresme rep 650.000 euros per reciclar treballadors del tèxtil a l’atur”

Capgròs.com: “Treball impulsa mesures per recuperar 288 aturats del tèxtil al món laboral”

Relleu al grup d’Esquerra al Consell Comarcal del Maresme

Abans de festes, en Quim Ponsarnau va deixar la seva acta de regidor a Arenys de Mar. I de retruc, per tant, ha deixat el grup comarcal d’Esquerra al Consell Comarcal del Maresme.

Des d’avui, la Teresa Verdaguer, la propera alcadessa de Malgrat de Mar serà la nova consellera del nostre grup.

Bona feina espera a la Teresa, i a tots plegats. Els canvis que s’albiren a partir de la nova legislació d’ordenació territorial ens obligarà a replantejar els serveis que ofereixen els consells comarcals. I penso, sincerament, que al Maresme estem molt ben posicionats pel canvi.

Aconseguirem un camió?

Com ja vaig explicar, aquest passat divendres l’amic Francesc Ponsa (bloc) em va convidar a prendre part d’una taula rodona sobre activisme a la xarxa a la Biblioteca de Cabril. En el decurs de la conversa, l’Andreu Sala (bloc) va proposar un repte: aconseguir un camió.

L’Andreu és un dels impulsors de la ONG “Dentistas sobre ruedas” (web) i els cal un camió. Concretament, necessiten un camió com aquest:

Si sabeu com aconseguir-ne un, ajudeu-nos. En tot cas, feu-ne ressò des de les vostres eines a la xarxa (Facebook, Twitter, etc.) i demostrem com l’organització a Internet pot ser ràpida, potent i efectiva. I al servei d’una bona causa!

Tu ets Cabrils: “Es busca camió via 2.0″

Un roc a la faixa: “Juguesca 2.0: aconseguirem un camió a través de la xarxa?”

Taula rodona sobre blocs a Cabrils

En Francesc Ponsa (bloc) m’ha convidat a prendre part aquest vespre en una xerrada a la Biblioteca de Cabrils anomenada “Activisme social a la xarxa”. Acompanyo a la taula a l’amic Josep Barri “Vilapou” (bloc), a en Josep Teixidó (Tu ets Cabrils) i a l’Andreu Sala.

Per què som a la xarxa? Què hi busquem? Què hi trobem?