Aquest titular no és un gran descobriment. De fet, el conjunt de la ciutadania del nostre país prefereix els habitatges de compra, per sobre dels de lloguer. Però els darrers anys, amb l’abundància constructiva, aquesta realitat s’ha eixamplat notablement.

En concret, els joves maresmencs emancipats ho fan en habitatges de compra en un 70,48% i de lloguer en un 23,81%. Els pocs que queden ho fan en un habitatge cedit, sovint pels pares. Els habitatges de propietat de la joventut maresmenca tenen entre 3 i 4 habitacions i un promig de 87 metres quadrats. Els de lloguer, en canvi, fan 78 metres quadrats de superfície mitjana i tenen entre 2 i 3 habitacions. Una altra diferència es troba ens els recursos que han de destinar aquests joves en fer-hi front: els que tenen pisos en propietat gasten en habitatge uns 750 euros al mes, en front dels 577 euros mensuals que costen els contractes de lloguer de mitjana.

I una darrera dada: el 73% dels joves maresmencs amb habitatges de propietat aspiren a comprar-se’n un de més gran. “Només” el 50% dels joves emancipats de lloguer aspiren a un habitatge amb més metres quadrats.

Aquestes dades estan extretes del llibre que hem presentat aquest matí a la seu del Consell Comarcal del Maresme (nota), titulat “L’emancipació jovenil al Maresme. Anàlisi del mercat immobiliari i de les polítiques públiques”, de l’Anna Garcia i Masiá. El treball ha estat guardonat amb el premi Joventut 2008 que convoca la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. A la foto que il·lustra aquest post, per cert, hi podeu veure l’autora del treball i al seu costat la directora de l’Observatori de la Joventut de Catalunya, la Montse Perals, durant l’acte de presentació.

A continuació, podeu fer una ullada a la presentació que ha fet l’Anna Garcia:

Fa uns posts (enllaç) vaig parlar del tancament de l’empresa municipal d’urbanisme Tordera Urbanística Activa (TUA). Un dels àmbits principals d’actuació d’aquesta empresa havia de ser la promoció d’habitatge de protecció pública.

La creació d’habitatge protegit per part de la Generalitat de Catalunya -tot i els retards- és ja una realitat. De fet, les dues promocions a l’Avinguda de Països Catalans són ja una realitat. I, per altra banda, podríem comptabilitzar -encara que no són pròpiament públics-també els blocs de la Fundació La Caixa a la zona de l’Amistat.

El primer pas per assolir habitatges de promoció pública municipal era disposar de sòl edificable. I amb la promoció de la Mullera, i els plans parcials de Centre i Ponent (a la zona entre el centre vila i Sant Andreu, i als voltants del cementiri vell), això ja era una realitat.

Es va optar per realitzar un concurs públic de concessió d’aquests terrenys per tal que els promotors hi construissin els habitatges. És una fòrmula que havia de garantir que la inversió de l’Ajuntament fos nul·la, i que els riscos de la construcció fossin de l’empresa promotora. El preu a pagar, però, és que cal que una bona part d’aquests habitatges siguin de venda per tal que l’empresa rendibilitzi la inversió. Això, però, no seria un mal excessiu si s’hagués pogut tirar endavant.

La previsió era la següent:

• 77 habitatges de lloguer de protecció pública: 45 a La Mullera i 32 a Sant Andreu.
• 34 habitatges de venda en règim de preu concertat a La Mullera.
• 32 habitatges en règim de lloguer a 10 anys, i posterior venda a preu concertat.

Però la previsió va fallar. L’empresa adjudicatària no va començar mai les obres i quan, finalment, se li ha requerit ha hagut de renunciar-hi. Quan el totxo donava de sí, l’obra tenia una bona rendibilitat. Actualment, cap empresa obtindria el benefici necessari per tirar endavant la promoció amb garanties.

Així doncs, estem com a l’inici. Tenim els terrenys, però no tenim els pisos de protecció pública. Potser en aquell moment, la TUA hauria pogut arriscar-se a exercir directament de promotor dels habitatges de protecció pública. Actualment, tal i com es troba la situació financera de l’Ajuntament és inassumible una operació d’aquest tipus.

I continuem sense habitatge de lloguer de promoció pública municipal.

Fa ja més de sis anys -el 6 de desembre de 2003- vaig obrir el meu bloc personal. Era a balearweb.net. Al cap d’un temps vaig mudar a la casa actual a bloc.cat. I fa un anyet llarg vaig mudar-me al domini www.bernat.cat.

Tenia ganes de fer reformes al bloc, i per això m’he passat a WordPress. Mantinc el domini, així que serà fàcil seguir-me. Per aquells qui vulgueu veure l’històric de posts, deixo el passat text amb l’enllaç al bloc antic.

Espero que la nova casa us agradi. La imatge és més clara, i les opcions millors.

Gràcies per llegir-me.

He canviat de servidor al bloc.

Si voleu consultar l’històric de posts, ho podeu fer aquí.