Llegint Maria Mercè Marçal

11 set.

Ahir vam celebrar, per segon any, la Marxa de Torxes per la Independència a Tordera. Reivindicació i foc que va acabar amb poesia i menjar.

En Jordi Romaguera em va proposar de llegir un poema de la Maria Mercè Marçal. Des del meu gairebé total analfabetisme poètic, vaig descobrir un text que m’ha agradat moltíssim.

CANÇO DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca.
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: