Ja no hi ha excuses; ara els trens són nostres

15 febr.

Una de les principals reivindicacions en l’àmbit econòmic del catalanisme polític la primera dècada del segle XXI va ser poder disposar sobre els trens. La xarxa ferroviària de rodalies i de regionals mou milers de persones diàriament i és imprescindible per la bona vertebració econòmica del país.

Ja fa un any que la Generalitat de Catalunya pot disposar sobre els servei de rodalies de Barcelona i aquest gener passat el Govern de Catalunya pot gestionar també els serveis anomenats de mitjana distància (els que sempre s’havien anomenat regionals). Amb aquests traspassos, la Generalitat de Catalunya té la competència executiva sobre la gestió d’un i altre servei i, encara que no disposi de les infrastructures, és qui decideix qui és l’operador que gestiona els trens i quins són els horaris i freqüències d’aquests.

Així doncs, ja no tenim excusa per no resoldre un problema greu que fa dècades que arrosseguem a l’Alt Maresme: la connexió entre la línia de rodalies del Maresme i la línia de rodalies i regionals de Girona.

La manca de freqüències de pas del tram de rodalies entre Blanes i Maçanet-Massanes i la descoordinació d’aquests amb la línia 2 de rodalies i la línia de Girona de trens regional fa completament inservible la connexió; i impedeix la utilització massiva i eficient d’un “empalme” que podria ser altament concorregut.

A través del nord de la comarca és gairebé una quimera connectar el Maresme amb el Vallès Oriental, la Selva o Girona a través del tren. Un cop salta la Tordera, el tren no és una solució vàlida pels maresmencs. I és una llàstima!

Els nostres estudiants han d’agafar el cotxe per anar a la UdG. L’aeroport de Girona – Costa Brava no és tant útil com podria per als nostres hotelers. I gairebé és més ràpid anar de Tordera a Hostalric a peu que agafar el tren!

A tot això cal afegir que, amb una bona gestió de les connexions, el temps de trajecte entre qualsevol poble de l’Alt Maresme i Barcelona seria més ràpid per la línia de l’interior que per la de la costa.

Però això té solució; i depèn del nostre govern. Mentre no arriba l’espera planificació de rodalies a Girona, ni la connexió ferroviària amb l’aeroport; només convertint l’estació de Maçanet-Massanes en el final permanent de la línia 1 de rodalies ja en faríem prou. Tècnicament no hi ha cap inconvenient. Si els trens que moren a Blanes ho fessin a Maçanet-Massanes –i sense tocar res més-, l’Alt Maresme, el Vallès Oriental i la Selva serien realment comarques veïnes.
La decisió sobre aquesta qüestió ja no l’hem d’anar a perseguir a Madrid. Ara pertoca al Govern de Catalunya decidir sobre els trens, i cal que fem la pressió necessària al Conseller Recoder i al seu equip perquè facin ben certa aquella sentència que pregonava que “els petits canvis són poderosos!”.

Ja no hi ha excuses; ara els trens són nostres.

Article publicat a www.maresme360.cat (enllaç).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: