Portem tant temps esperant bones notícies, que no podem evitar celebrar cada petit gest en la bona direcció com s’hi fos un regal. Cada notícia positiva, és energia que ens activa i ens ajuda a continuar treballant sense defallir fins assolir les nostres fites.
Fa ja unes setmanes, en poques hores vam saber que els principals dirigents de dues de les repúbliques bàltiques s’havien pronunciat favorablement al procés d’autodeterminació català i havien manifestat la seva voluntat de reconèixer la República catalana que sorgís d’un procés de decisió democràtica de la ciutadania. Es tracta, evidentment, d’una magnífica notícia.
Ara bé, la reacció de la diplomàcia espanyola fou airada, ràpida i contundent. Fer afirmacions d’aquest tipus per part d’un estat, implica i implicarà obrir un enfrontament amb Espanya.
I això ens interessa a nosaltres? Ens convé?
Crec fermament que no. El què ens convé es treballar fort en dos aspectes complementaris: garantir la celebració d’una consulta que serà el millor aval que puguem obtenir de cares a l’exterior, i esmerçar tants esforços com sigui possible per tal que tots els estats apostin per reconèixer la República catalana l’endemà.
Aconseguirem els nostres propòsits en la mesura que tinguem els màxims suports quan exercim la nostre autodeterminació. Les manifestacions de suport prèvies, encara que encomiables i encoratjadores, només serveixen per fer-nos veure que anem en la bona direcció; però també serveixen per tensar les posicions diplomàtiques de l’estat espanyol, i, de moment, no comptem amb gaires mitjans diplomàtics per a la nostra defensa.
Bernat Costas Castilla 
Crec que hi ha un fet que hauríem de destacar: A llarg termini, ningú dubta que a Catalunya li aniria millor com a estat propi, ningú!
Això i com tanquem això de la consulta d’aquest novembre és el més important, però en canvi tots ens preocupem del mig. Un cop la consulta feta, al cap de dues hores què hi haurà?
Després de la consulta hi haurà d’haver negociacions amb el govern espanyol per com dur a la pràctica el seu resultat. El drama està en el fet que, a diferència del què han pogut fer a Escòcia, els poder espanyols no volen fer aquesta negociació abans i poder tenir un “llibre blanc” abans d’anar a les urnes.