Vídeo

Síria: arrels del conflicte, camins cap a la pau

11 oct.

Video de la jornada “Síria: arrels del conflicte, camins cap a la pau”, celebrada a la Seu Nacional d’Esquerra el dia 3 d’octubre de 2013.

BENVINGUDA:
– Bernat Costas: President de la Comissió Sectorial d’Unió Europea i Política Internacional.
– Montse Torres: Presidenta de la Comissió Sectorial Polítiques d’Immigració.
TAULA RODONA:
– Zaki Alrifai: President de l’Associació sírio-catalana per la llibertat i la democràcia.
– Anna Figueres: Cap del gabinet jurídic del CCAR.
– Tica Font: Directora de l’ICIP.
– Lourdes Vidal: Cap de l’Àrea del Món Àrab de l’IEMED.
MODERA:
– Eli Nebreda: Secretària de Política Internacional.
CLOENDA:
– Jordi Solé: Vicesecretari general de Política Internacional i Relacions Institucionals.

Anuncis

Resolució sobre la projecció exterior de Catalunya

7 oct.

El darrer debat de política general al Parlament de Catalunya va finalitzar amb l’aprovació d’un reguitzell de resolucions, que serviran per marcar la pauta d’actuació del propi Parlament i del govern en aquest curs polític. I serà un curs política d’altíssima rellevància i, per tant, aquelles resolucions aprovades també tenen molta importància.

20130927-postal-dpgLREntre aquestes resolucions, permeteu-me fer menció a aquella que defineix les línies mestres de l’actuació en l’àmbit dels afers exteriors. Aquest n’és el text resolutori:

  1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a consolidar la projecció  exterior de Catalunya, reforçant i  racionalitzant l’actual xarxa de delegacions.
  2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a internacionalitzar el dret a decidir del poble de Catalunya, duent a terme les actuacions següents:
    1. Reforçar el paper polític de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, posant els seus mitjans al servei de la difusió, en tot el seu àmbit geogràfic d’actuació, del dret a decidir del poble de Catalunya.
    2. Elaborar una estratègia comunicativa per informar els principals Governs i organismes internacionals de la voluntat majoritària del poble de Catalunya d’exercir el dret a decidir.
    3. Atès que Catalunya compta amb unes comunitats a l’exterior organitzades i majoritàriament amb voluntat de participar activament en el procés per fer efectiu el dret a decidir, cal comptar amb les 124 comunitats catalanes i, en general, amb els catalans residents a l’exterior, com a agents de diplomàcia civil, altaveus de la voluntat de Catalunya d’exercir el seu dret a decidir. En aquest sentit, cal actualitzar la Llei de les comunitats catalanes a l’exterior, amb una nova normativa que reforci el suport a les comunitats, en millori la coordinació, reguli els drets i els deures individuals de la ciutadania catalana de l’exterior i estableixi els mecanismes registrals i operatius que en permetin l’adequat exercici. Cal també actualitzar i modernitzar els instruments de relació i suport a les comunitats catalanes a l’exterior-
    4. Desenvolupar mecanismes de relació i d’interlocució amb els generadors d’opinió estrangers amb l’objectiu de projectar una imatge positiva de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, en tant que exercici emparat pel principi democràtic.
    5. Donar suport a les entitats de la societat civil que activament promouen la internacionalització del dret a decidir de Catalunya, així com a les entitats catalanes que formen part d’organitzacions internacionals. Crear una taula de coordinació amb aquestes entitats que defineixi una estratègia conjunta govern-societat civil per fer pedagogia exterior sobre el dret a decidir.
    6. Aprofitar l’expertesa, el prestigi i la xarxa de contactes dels equips d’especialistes catalans de l’àmbit de les relacions internacionals (l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), la Casa Àsia, la Casa Amèrica, el Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB) i l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) per difondre entre el món acadèmic i entre els actors de la diplomàcia pública el procés de Catalunya cap a l’exercici del seu dret a decidir.
    7. Potenciar el Diplocat com a organisme de diplomàcia pública i el seu paper de difusió del dret a decidir a la societat civil internacional.
    8. Treballar perquè els altres ens públics catalans que duguin a terme acció exterior (diputacions, ajuntaments, consells comarcals, etc.) incorporin en les seves línies de treball la pedagogia del dret a decidir.
    9. Aprofitar la potent presència diplomàtica a Catalunya, mitjançant els nombrosos consolats, per difondre en trobades regulars amb el cos consular el procés cap a l’exercici del dret a decidir.
    10. Donar la màxima difusió, mitjançant traduccions als principals idiomes, als informes del CATN i altres documents clau sobre el dret a decidir del poble de Catalunya.
  3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar la participació de Catalunya als organismes internacionals.
  4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a donar suport al reconeixement internacional de noves federacions esportives catalanes.
  5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar suport a les Federacions Esportives catalanes perquè puguin desenvolupar la gestió, l’organització i la promoció d’activitats esportives alhora que puguin fomentar la projecció internacional de l’esport català i de Catalunya al món.

La legitimitat democràtica serà la clau del reconeixement internacional

18 juny

Hom sovint afirma que l’existència de la República catalana com a estat dependrà del reconeixement com a tal per la resta d’estats del món. I, en molt bona part, té raó. Els dubtes apareixen quan es formula la pregunta següent: què cal, doncs, per a què altres estats reconeguin Catalunya?

Aquesta setmana passada el primer ministre britànic David Cameron ens ha ofert una resposta: legitimitat democràtica. 

Cameron digué a Mariano Rajoy que “no és bo ignorar qüestions de nacionalitat, o d’independència, és millor exposar els teus arguments i deixar que la gent decideixi, així ho fem al Regne Unit”. Un cap de govern conservador recepta a un altre una dosi de democràcia per atendre els debats polítics.

I aquesta serà la clau també del reconeixement internacional. La persecució de les màximes quotes de legitimitat democràtica en assolir el nostre objectiu d’esdevenir estat marcarà de forma molt clara la posició que prendran les democràcies (especialment les europees) vers el nostre reconeixement.

Si seguim la via escocesa de la consulta ciutadana –encara que el govern espanyol no ho avali-, no hi ha cap mena de dubte que el Regne Unit en reconeixerà el resultat. I el reconeixement per part de la Gran Bretanya –l’estat referent a Europa quan es parla d’estats amb “conflictes” nacionals al seu interior- és l’aval per al reconeixement de qualsevol altre estat europeu nacionalment monolític.

Les eleccions europees seran el 25 de maig de 2014. Què implica això?

19 març

Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, els ciutadans de la Unió Europea haurem d’escollir el nou Parlament de 751 membres (15 menys que actualment). L’establiment de la data de les eleccions no és baladí per nosaltres i té implicacions diverses.

La primera pregunta sorgeix ràpidament: en quin moment del procés d’independència ens trobarem? Si encara som part de l’estat espanyol, participarem de les votacions el diumenge 25 de maig de 2014 per escollir part dels 54 electes que li pertoquen (i, segons va aprovar l’Europarlament li continuaran pertocant).

Si el procés d’emancipació hagués reeixit en aquella data, caldrà conèixer en quina situació respecte la UE ens trobem: en continuem essent membres de forma immediata?, hem pogut acordar els termes de la nostra participació en la Unió Europea i les seves institucions?, ja som circumscripció electoral europea pròpia i sabem quants eurodiputats escull la república catalana?

Entre aquest magma d’incògnites, però, hi ha dues certeses.

La primera és que aquestes eleccions europees es produiran en un moment de crisi i grans dubtes sobre el futur del projecte polític europeu. Les pulsions euroescèptiques i antieuropeístes guanyaran terreny i la contestació serà molt important. En aquest marc, haurem de respondre a dues preguntes: volem que la república catalana sigui a la Unió Europea? Rotundament, sí. Com volem que sigui la Unió Europea on volem ser? Aquesta és la pregunta que volem respondre!

La segona és que Esquerra Republicana de Catalunya és un partit central al país, que compta actualment amb uns nivells de suport popular molt importants, i que en els propers comicis europeus (dins Espanya o no), Esquerra ha de consolidar aquest rol de partit central al país i assolir la presència plena i permanent al Parlament Europeu.

Vídeo

Amb la independència, què passa amb Europa?

5 març

Video realitzat per http://www.thecatalanproject.com

Esquerra presidirà la Comissió d’Exteriors del Parlament

25 gen.

Jordi SoléUna de les claus del procés de secessió que ha endegat Catalunya serà la gestió del front internacional. Aquest fet, conjuntament amb el paper de preeminència que tindrà el Parlament de Catalunya com a institució sobre la qual pivoti l’exercici del dret a l’autodeterminació, converteix en una peça molt rellevant la Comissió parlamentària d’Acció Exterior i de la Unió Europea.

Aquesta Comissió és la responsable del control polític del govern en matèria d’afers comunitaris i internacionals i és, per tant, l’espai on es debaten les polítiques a seguir en aquests camps, es fan propostes d’acció i es mantenen les relacions amb els altres parlaments del món. En aquesta legislatura, a més, la comissió d’exteriors serà la responsable també dels afers de cooperació al desenvolupament.

A partir d’aquesta setmana es constituiran les diferents Comissions de la desena legislatura del Parlament de Catalunya, i ja es comencen a conèixer els acords entre els partits sobre la composició de les meses de cada comissió. Així, en aquest període legislatiu, la Presidència de la Comissió d’Acció Exterior i de la Unió Europea correspondrà al diputat d’ERC, Jordi Solé.

La internacionalització del procés d’independència des del Parlament serà pivotat, doncs, pel Vice-Secretari General de Relacions Institucionals i Política Internacional; que, alhora, és el Secretari General de l’Aliança Lliure Europea, la formació política europea de la qual forma part Esquerra Republicana de Catalunya.

La Catalunya independent serà a la Unió Europea?

20 set.
Catalunya, nou estat d'Europa

Imatge: El Periódico

La darrera arma d’Espanya contra la llibertat de Catalunya és intentar inocular la por a la ciutadania. Pretenen fer creure que les plagues imaginables davallaran sobre nostre quan fem el pas. I una d’aquestes plagues promeses pels agents de l’unionisme espanyol és una pretesa expulsió automàtica dels catalans de la Unió Europea. Contra les amenaces, només ens val fer servir les raons de la lògica, el dret i la democràcia. Anem a pams.

Des de fa anys, Esquerra -com bona part de l’independentisme conscient- s’ha preocupat d’analitzar qüestions cabdals com aquesta. Només cal veure el resultat del treball fet, ara ja fa uns anys, per la Fundació Josep Irla i el Centre Maurits Coppieters (http://www.irla.cat/documents/lampliacio-interna-de-la-UE.pdf).

La primera qüestió que cal tenir molt clara és que no existeix cap precedent que puguem resseguir i, per tant, també en aquesta qüestió serem pioners. Ara bé, és indiscutible que Catalunya és avui un territori de la Unió, que compleix amb tota la legislació de què aquesta s’ha proveït; i que, precisament per això, la Unió Europea no té cap incentiu explícit en expulsar ciutadans europeus del seu sí.

En segon lloc, en dret internacional té un gran recorregut l’anomenada successió d’estats. La independència de Catalunya vindrà seguida d’una negociació necessària sobre com s’haurà de produir l’herència legal dels compromisos internacionals del Regne d’Espanya entre els dos estats que en resultin: el català i l’espanyol. I, en aquest sentit, en tots els casos hem manifestat la voluntat que la independència de Catalunya sigui respectant, i assumint com a propis, els compromisos europeus actuals d’Espanya. I això serà, sens dubte, decisiu.

En tercer lloc, hi ha una qüestió que serà cabdal per part de la Unió Europea que no és altra que la legalitat de la independència. I aquí juga un paper fonamental la decisió que va prendre el Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU quan va afirmar, referit a Kosovo, que “el dret internacional general no contempla prohibicions sobre les declaracions d’independència”. Si independitzar-se unilateralment és legal, la Unió Europea ho respectarà.

Finalment, cal tenir també molt present que la Unió Europa (i l’euro!) necessitaran que el nou estat català assumeixi compromisos d’estabilitat política i econòmica, el primer dels quals haurà de ser assumir la “nostra” part del deute de l’estat espanyol. L’estat català tindrà un paper destacat en la credibilitat econòmica d’Espanya, en funció de com n’adquireixi obligacions sobre el seu deute. Així doncs, també en això Catalunya serà molt més útil dins de la Unió Europea.