Tag Archives: diplomàcia

Diplomàcia, el risc de celebrar bones notícies

5 febr.

Portem tant temps esperant bones notícies, que no podem evitar celebrar cada petit gest en la bona direcció com s’hi fos un regal. Cada notícia positiva, és energia que ens activa i ens ajuda a continuar treballant sense defallir fins assolir les nostres fites.

Fa ja unes setmanes, en poques hores vam saber que els principals dirigents de dues de les repúbliques bàltiques s’havien pronunciat favorablement al procés d’autodeterminació català i havien manifestat la seva voluntat de reconèixer la República catalana que sorgís d’un procés de decisió democràtica de la ciutadania. Es tracta, evidentment, d’una magnífica notícia.

Ara bé, la reacció de la diplomàcia espanyola fou airada, ràpida i contundent. Fer afirmacions d’aquest tipus per part d’un estat, implica i implicarà obrir un enfrontament amb Espanya. 

I això ens interessa a nosaltres? Ens convé?

Crec fermament que no. El què ens convé es treballar fort en dos aspectes complementaris: garantir la celebració d’una consulta que serà el millor aval que puguem obtenir de cares a l’exterior, i esmerçar tants esforços com sigui possible per tal que tots els estats apostin per reconèixer la República catalana l’endemà.

Aconseguirem els nostres propòsits en la mesura que tinguem els màxims suports quan exercim la nostre autodeterminació. Les manifestacions de suport prèvies, encara que encomiables i encoratjadores, només serveixen per fer-nos veure que anem en la bona direcció; però també serveixen per tensar les posicions diplomàtiques de l’estat espanyol, i, de moment, no comptem amb gaires mitjans diplomàtics per a la nostra defensa.

Anuncis

Diplomàcia per la independència

18 jul.

El passat 3 de juliol, en la presentació a l’Ateneu Barcelonès de la campanya d’Esquerra Republicana “Prou Espoli, ara República Catalana”, el doctor en Ciències Polítiques Ferran Requejo ho va resumir amb claredat i contundència: la independència de Catalunya necessita, a banda de la voluntat majoritària de la ciutadania, un potent procés d’internacionalització.

La consecució d’un estat propi en el món actual és bàsicament una qüestió de reconeixement mutu amb la resta d’estats. La nostra voluntat de ser haurà de venir necessàriament acompanyada de l’espai per seure a la taula del món que ens faran els altres estats. I això passarà de forma fàcil, còmoda i inapel·lable, si prèviament hem sabut treballar com cal.

Afirmava en aquesta mateixa intervenció el doctor Requejo: “Hem de trobar aliats, consensos. No només a Europa, també als Estats Units, en els grans actors internacionals, a Nacions Unides. En aquest camp està pràcticament tot per fer. Un govern de la Generalitat que realment es plantegi la independència de Catalunya ha d’estar organitzat per aconseguir la independència de Catalunya. Això no és el govern actual. És un govern que ha de venir després i que ha d’estar organitzat per això; que ha de tenir un departament d’internacionalització, per exemple.”

Amb aquesta voluntat de ser al món treballem des del partit i des de les institucions. Però cal, també i sobretot, tal i com reclamava la Secretària General d’Esquerra, Marta Rovira, fa uns dies al Govern de la Generalitat, que sigui el propi Govern qui “es cregui el país i posi al capdavant de les delegacions exteriors persones que es creguin el país i expliquin a les institucions europees quina és la nostra situació i que ens en sortiríem com a país si només depenguessin de nosaltres per gestionar els nostres recursos”.

El present i futur del país necessita d’una acció exterior potent i d’una direcció d’aquesta acció exterior que tingui clara la seva missió i ben après el seu paper.