Tag Archives: independència
Vídeo

Amb la independència, què passa amb Europa?

5 març

Video realitzat per http://www.thecatalanproject.com

Anuncis

Diplomàcia per la independència

18 jul.

El passat 3 de juliol, en la presentació a l’Ateneu Barcelonès de la campanya d’Esquerra Republicana “Prou Espoli, ara República Catalana”, el doctor en Ciències Polítiques Ferran Requejo ho va resumir amb claredat i contundència: la independència de Catalunya necessita, a banda de la voluntat majoritària de la ciutadania, un potent procés d’internacionalització.

La consecució d’un estat propi en el món actual és bàsicament una qüestió de reconeixement mutu amb la resta d’estats. La nostra voluntat de ser haurà de venir necessàriament acompanyada de l’espai per seure a la taula del món que ens faran els altres estats. I això passarà de forma fàcil, còmoda i inapel·lable, si prèviament hem sabut treballar com cal.

Afirmava en aquesta mateixa intervenció el doctor Requejo: “Hem de trobar aliats, consensos. No només a Europa, també als Estats Units, en els grans actors internacionals, a Nacions Unides. En aquest camp està pràcticament tot per fer. Un govern de la Generalitat que realment es plantegi la independència de Catalunya ha d’estar organitzat per aconseguir la independència de Catalunya. Això no és el govern actual. És un govern que ha de venir després i que ha d’estar organitzat per això; que ha de tenir un departament d’internacionalització, per exemple.”

Amb aquesta voluntat de ser al món treballem des del partit i des de les institucions. Però cal, també i sobretot, tal i com reclamava la Secretària General d’Esquerra, Marta Rovira, fa uns dies al Govern de la Generalitat, que sigui el propi Govern qui “es cregui el país i posi al capdavant de les delegacions exteriors persones que es creguin el país i expliquin a les institucions europees quina és la nostra situació i que ens en sortiríem com a país si només depenguessin de nosaltres per gestionar els nostres recursos”.

El present i futur del país necessita d’una acció exterior potent i d’una direcció d’aquesta acció exterior que tingui clara la seva missió i ben après el seu paper.

Spain’s secret conflict

5 juny

No votis

27 març

Vodpod videos no longer available.

no votis, posted with vodpod

 

La gent de Barcelona Decideix (web) estan fent les coses molt ben fetes perquè la consulta que el 10 d’abril portaran a terme al cap i casal sigui un èxit. Fa temps que el vot anticipat rutlla i han aconseguit el suport de moltíssima gent (bromes com les de la consellera de Justícia, a part).Ara acaben de llençar aquest video de crida a la participació, inspirat en un del demòcrates nordamericans en les darreres presidencials, que és una passada!

Sumar els pocs que falten

11 febr.

El diari Ara publica avui una peça de recuperació d’hemeroteca il·lustrada amb aquesta imatge. Drets al seu escó, Josep-Lluís Carod Rovira, Àngel Colom i Miquel Pueyo, els tres diputats d’ERC de l’any 1991, votaven sols a favor de la proclamació de la independència de Catalunya. Era un gest simbòlic, enllaçat amb la primera proclamació del dret a l’autodeterminació de Catalunya feta pel propi Parlament dos anys abans. Aquella fita simbòlica va servir per obrir un camí que ha portat l’independentisme de la marginalitat total a sumar les complicitats de prop del 40% de la ciutadania del país.

Avui, el suport a la independència de Catalunya compta amb suports transversals i promotors a gairebé totes les forces polítiques. Queda camí per recórrer, òbviament; però s’ha avançat molt. Ens queda engrescar prou catalans com per ser majoria; i que els partits que encara no ho tenen clar es treguin la careta.

La proposició dels diputats populistes de SI d’una declaració unilateral d’independència ens retorna a aquestes imatges en blanc i negre de l’any 1991. Llavors va servir per iniciar un camí de la marginalitat a acostar-nos a la majoria. Avui és fer una patomima de cara a la galeria dels convençuts que res aporta per sumar els suports que ens falten.

Des de la humilitat d’aquest bloc escrit per un regidor de poble d’Esquerra Republicana de Catalunya, desitjo que el meu partit aconseguim recuperar un rumb ferm que ens permiti liderar l’independentisme progressista; prego a la gent de Solidaritat que abandonin el populisme freak d’exaltació de convençuts i ajudin a convèncer nous independentistes; somnio amb què els molts independentistes que hi ha a CDC i els alguns a UDC facin que CiU es desacomplexi i lideri l’independentisme entre liberals i conservadors.

Els independentistes ja no som una minoria absoluta (com en els temps de la foto), som més d’un terç de la societat catalana i aspirem a rematar la construcció de la majoria necessària per la victòria.