Síria: arrels del conflicte, camins cap a la pau

Video de la jornada “Síria: arrels del conflicte, camins cap a la pau”, celebrada a la Seu Nacional d’Esquerra el dia 3 d’octubre de 2013.

BENVINGUDA:
– Bernat Costas: President de la Comissió Sectorial d’Unió Europea i Política Internacional.
– Montse Torres: Presidenta de la Comissió Sectorial Polítiques d’Immigració.
TAULA RODONA:
– Zaki Alrifai: President de l’Associació sírio-catalana per la llibertat i la democràcia.
– Anna Figueres: Cap del gabinet jurídic del CCAR.
– Tica Font: Directora de l’ICIP.
– Lourdes Vidal: Cap de l’Àrea del Món Àrab de l’IEMED.
MODERA:
– Eli Nebreda: Secretària de Política Internacional.
CLOENDA:
– Jordi Solé: Vicesecretari general de Política Internacional i Relacions Institucionals.

Resolució sobre la projecció exterior de Catalunya

El darrer debat de política general al Parlament de Catalunya va finalitzar amb l’aprovació d’un reguitzell de resolucions, que serviran per marcar la pauta d’actuació del propi Parlament i del govern en aquest curs polític. I serà un curs política d’altíssima rellevància i, per tant, aquelles resolucions aprovades també tenen molta importància.

Entre aquestes resolucions, permeteu-me fer menció a aquella que defineix les línies mestres de l’actuació en l’àmbit dels afers exteriors. Aquest n’és el text resolutori:

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a consolidar la projecció  exterior de Catalunya, reforçant i  racionalitzant l’actual xarxa de delegacions.
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a internacionalitzar el dret a decidir del poble de Catalunya, duent a terme les actuacions següents:
   1. Reforçar el paper polític de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, posant els seus mitjans al servei de la difusió, en tot el seu àmbit geogràfic d’actuació, del dret a decidir del poble de Catalunya.
   2. Elaborar una estratègia comunicativa per informar els principals Governs i organismes internacionals de la voluntat majoritària del poble de Catalunya d’exercir el dret a decidir.
   3. Atès que Catalunya compta amb unes comunitats a l’exterior organitzades i majoritàriament amb voluntat de participar activament en el procés per fer efectiu el dret a decidir, cal comptar amb les 124 comunitats catalanes i, en general, amb els catalans residents a l’exterior, com a agents de diplomàcia civil, altaveus de la voluntat de Catalunya d’exercir el seu dret a decidir. En aquest sentit, cal actualitzar la Llei de les comunitats catalanes a l’exterior, amb una nova normativa que reforci el suport a les comunitats, en millori la coordinació, reguli els drets i els deures individuals de la ciutadania catalana de l’exterior i estableixi els mecanismes registrals i operatius que en permetin l’adequat exercici. Cal també actualitzar i modernitzar els instruments de relació i suport a les comunitats catalanes a l’exterior-
   4. Desenvolupar mecanismes de relació i d’interlocució amb els generadors d’opinió estrangers amb l’objectiu de projectar una imatge positiva de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, en tant que exercici emparat pel principi democràtic.
   5. Donar suport a les entitats de la societat civil que activament promouen la internacionalització del dret a decidir de Catalunya, així com a les entitats catalanes que formen part d’organitzacions internacionals. Crear una taula de coordinació amb aquestes entitats que defineixi una estratègia conjunta govern-societat civil per fer pedagogia exterior sobre el dret a decidir.
   6. Aprofitar l’expertesa, el prestigi i la xarxa de contactes dels equips d’especialistes catalans de l’àmbit de les relacions internacionals (l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), la Casa Àsia, la Casa Amèrica, el Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB) i l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) per difondre entre el món acadèmic i entre els actors de la diplomàcia pública el procés de Catalunya cap a l’exercici del seu dret a decidir.
   7. Potenciar el Diplocat com a organisme de diplomàcia pública i el seu paper de difusió del dret a decidir a la societat civil internacional.
   8. Treballar perquè els altres ens públics catalans que duguin a terme acció exterior (diputacions, ajuntaments, consells comarcals, etc.) incorporin en les seves línies de treball la pedagogia del dret a decidir.
   9. Aprofitar la potent presència diplomàtica a Catalunya, mitjançant els nombrosos consolats, per difondre en trobades regulars amb el cos consular el procés cap a l’exercici del dret a decidir.
   10. Donar la màxima difusió, mitjançant traduccions als principals idiomes, als informes del CATN i altres documents clau sobre el dret a decidir del poble de Catalunya.
3. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar la participació de Catalunya als organismes internacionals.
4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a donar suport al reconeixement internacional de noves federacions esportives catalanes.
5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar suport a les Federacions Esportives catalanes perquè puguin desenvolupar la gestió, l’organització i la promoció d’activitats esportives alhora que puguin fomentar la projecció internacional de l’esport català i de Catalunya al món.

La legitimitat democràtica serà la clau del reconeixement internacional

Hom sovint afirma que l’existència de la República catalana com a estat dependrà del reconeixement com a tal per la resta d’estats del món. I, en molt bona part, té raó. Els dubtes apareixen quan es formula la pregunta següent: què cal, doncs, per a què altres estats reconeguin Catalunya?

Aquesta setmana passada el primer ministre britànic David Cameron ens ha ofert una resposta: legitimitat democràtica. 

Cameron digué a Mariano Rajoy que “no és bo ignorar qüestions de nacionalitat, o d’independència, és millor exposar els teus arguments i deixar que la gent decideixi, així ho fem al Regne Unit”. Un cap de govern conservador recepta a un altre una dosi de democràcia per atendre els debats polítics.

I aquesta serà la clau també del reconeixement internacional. La persecució de les màximes quotes de legitimitat democràtica en assolir el nostre objectiu d’esdevenir estat marcarà de forma molt clara la posició que prendran les democràcies (especialment les europees) vers el nostre reconeixement.

Si seguim la via escocesa de la consulta ciutadana –encara que el govern espanyol no ho avali-, no hi ha cap mena de dubte que el Regne Unit en reconeixerà el resultat. I el reconeixement per part de la Gran Bretanya –l’estat referent a Europa quan es parla d’estats amb “conflictes” nacionals al seu interior- és l’aval per al reconeixement de qualsevol altre estat europeu nacionalment monolític.

Esquerra presidirà la Comissió d’Exteriors del Parlament

Una de les claus del procés de secessió que ha endegat Catalunya serà la gestió del front internacional. Aquest fet, conjuntament amb el paper de preeminència que tindrà el Parlament de Catalunya com a institució sobre la qual pivoti l’exercici del dret a l’autodeterminació, converteix en una peça molt rellevant la Comissió parlamentària d’Acció Exterior i de la Unió Europea.

Aquesta Comissió és la responsable del control polític del govern en matèria d’afers comunitaris i internacionals i és, per tant, l’espai on es debaten les polítiques a seguir en aquests camps, es fan propostes d’acció i es mantenen les relacions amb els altres parlaments del món. En aquesta legislatura, a més, la comissió d’exteriors serà la responsable també dels afers de cooperació al desenvolupament.

A partir d’aquesta setmana es constituiran les diferents Comissions de la desena legislatura del Parlament de Catalunya, i ja es comencen a conèixer els acords entre els partits sobre la composició de les meses de cada comissió. Així, en aquest període legislatiu, la Presidència de la Comissió d’Acció Exterior i de la Unió Europea correspondrà al diputat d’ERC, Jordi Solé.

La internacionalització del procés d’independència des del Parlament serà pivotat, doncs, pel Vice-Secretari General de Relacions Institucionals i Política Internacional; que, alhora, és el Secretari General de l’Aliança Lliure Europea, la formació política europea de la qual forma part Esquerra Republicana de Catalunya.