Hom sovint afirma que l’existència de la República catalana com a estat dependrà del reconeixement com a tal per la resta d’estats del món. I, en molt bona part, té raó. Els dubtes apareixen quan es formula la pregunta següent: què cal, doncs, per a què altres estats reconeguin Catalunya?
Aquesta setmana passada el primer ministre britànic David Cameron ens ha ofert una resposta: legitimitat democràtica.
Cameron digué a Mariano Rajoy que “no és bo ignorar qüestions de nacionalitat, o d’independència, és millor exposar els teus arguments i deixar que la gent decideixi, així ho fem al Regne Unit”. Un cap de govern conservador recepta a un altre una dosi de democràcia per atendre els debats polítics.
I aquesta serà la clau també del reconeixement internacional. La persecució de les màximes quotes de legitimitat democràtica en assolir el nostre objectiu d’esdevenir estat marcarà de forma molt clara la posició que prendran les democràcies (especialment les europees) vers el nostre reconeixement.
Si seguim la via escocesa de la consulta ciutadana –encara que el govern espanyol no ho avali-, no hi ha cap mena de dubte que el Regne Unit en reconeixerà el resultat. I el reconeixement per part de la Gran Bretanya –l’estat referent a Europa quan es parla d’estats amb “conflictes” nacionals al seu interior- és l’aval per al reconeixement de qualsevol altre estat europeu nacionalment monolític.
Bernat Costas Castilla 
Deixa un comentari